69 x 95 x 33
Sabina (Juniperus Phoenicea)
venuda
Als penya-segats de Punta de s’Anguila va neixer i morir aquesta sabina, entre els rocs i el vent que udola a l’hivern. Les que sobreviuen allà, són ben fortes. Quan la vaig trovar, les formigues de cua vermella s’havien fet la casa a dins, obrint galeries a tort i a dret, adelantant-me la feina, creant espais. També tenia certa necrosis, per la qual cosa l’operació es va allargar i va tenir moments complicats per salvar algun membre. De vegades pensava que no quedaria res, però a la fi va veure la llum despres de treure tot el que sobrava. Aquesta peça exemplifica molt bé com em veig de vegades més com l’última baula que com creador. Només un ésser humà podia continuar el procès, i jo passava per allí.. Gràcies a José María per deixarme-la recollir del terreny de casa seva, i a en Pep per comprar-la.