Ja he arrivat a la pell de l’escultura. Es veu la fusta i ja te algunes parts molt suaus. El dofí es un gust tocar-lo i acariciar-li el cap. Tot comença a lluir. Les eines han tornat a canviar, ara son els ganivets, ben esmolats, els que deixen una pell molt fina, un cutis suau. En el procés de pelar l’atmetlla, que representa aquest camí de l’escultura, estic treient la pell de l’atmetlla per descobrir i tocar la pell del fruit.
-
Entrades recents
Desembre 2010 dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 Arxius
Categories
enllaços amics
fustes d'artista 
El fruit, com un pinyol de nespra… la mateixa sensació de pell fina, de rubor suau.
Però el que més em captiven són les vetes de la fusta, com venes sota la pell.
si el nostre cos fos dur com la fusta, i cada teixit, pell, carn, ossos, òrgans, venes i circuits del nostre cos tinguès també densitats i colors diferents, les escultures que sortissin no serien macabres com aquestes d’humans i despiece en blocs transparents.
serien amb vetes..