la pell

Ja he arrivat a la pell de l’escultura. Es veu la fusta i ja te algunes parts molt suaus. El dofí es un gust tocar-lo i acariciar-li el cap. Tot comença a lluir. Les eines han tornat a canviar, ara son els ganivets, ben esmolats, els que deixen una pell molt fina, un cutis suau. En el procés de pelar l’atmetlla, que representa aquest camí de l’escultura, estic treient la pell de l’atmetlla per descobrir i tocar la pell del fruit.

Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a la pell

  1. paragrafies ha dit:

    El fruit, com un pinyol de nespra… la mateixa sensació de pell fina, de rubor suau.
    Però el que més em captiven són les vetes de la fusta, com venes sota la pell.

  2. danik72 ha dit:

    si el nostre cos fos dur com la fusta, i cada teixit, pell, carn, ossos, òrgans, venes i circuits del nostre cos tinguès també densitats i colors diferents, les escultures que sortissin no serien macabres com aquestes d’humans i despiece en blocs transparents.
    serien amb vetes..

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s