caminant de puntetes, sense fer soroll
arranant marges, cara al vent
com serp deixant ones al desert
ca entre llops, llop entre cans
animal totèmic amb dues mans
vaig a la muntanya, amb ningú però no sol
hi ha un altre pas, altre peu
tanco els ulls i obro el nas, i l’aire
va tant a dins que arriva a l’ànima
fustes d'artista 
nen, que xulo i que maco….
ha estat positiva la fugida d’aquesta bogeria, no?
tan sols per poder escupir-ho a la tornada val la pena que ens vinguis a veure de tant en tant…..
m.