La torre més alta, 2011 77,5 x 81 x 32 Olivera, Ginebre, Vinya, Romaní, Ferro i Acer Inoxidable
Aquesta obra es una composició amb diversos éssers al voltant, dins i sobre una estructura central, al mig de la qual, s’alça la torre més alta. Aquesta peça es sobre el descobriment de la mort per part d’un nen, el moment en que s’adona de la finitud de totes les coses. L’estructura central d’olivera simbolitza la vida i el seu creixement. La part més alta es una torre i el seu sostre no és visible per tots els éssers que hi viuen més avall, habitant entorn a ella, sota el seu suport. Alguns miren cap allà, altres viuen despreocupadament sent ells mateixos sense buscar respostes. Sobre tots s’alça un rostre que veu l’ultim sostre des de dalt, la seva textura, l’efecte del temps sobre la seva matèria, Com la vida s’alimenta de la seva descomposició, creant nous éssers a partir dels vells.
fustes d'artista 