polimòrfic, 2011
21 x 14,5 x 11
ginebre
Un d’aquests éssers que canvien de forma continuament, gairebé davant els teus ulls. Aquest polimòrfic és un protector.
Ara és el torn de l’olivera, una altra de les grans fustes que es poden trovar a Formentera. Vaig tenir molta sort, doncs l’olivera d’on surt aquest troç te uns mil anys, plantada a l’illa sota dominació musulmana i encara viva.. Quantes coses ha de saber aquest ésser!!. En fi, faré el que pugui per estar a l’alçada d’aquesta fusta amb pedigrí. Vull saber que amaga dins, coneixer els seus secrets.
62 x 74 x 55
Sabina (Juniperus Phoenicea)
venuda
Finalment, amb el seu nou naixement li he canviat una mica el títol. Creada entre finals del 2010 i principis del 2011, coincideix estranyament amb les morts massives d’animals arreu del món, fet que mirat d’altra banda, no deixa de passar cada dia. Desprès del patiment, venia la mort. Quan dono per acabada una peça, sempre em queda la sensació que podria seguir treballant en ella un temps més. Però ja en vull fer una altra.
“Nunca llega un momento en el que puedas decir: he trabajado bien y mañana es domingo. En cuanto te detienes, vuelves a empezar otra vez desde el principio. Puedes dejar de lado un cuadro y decir que no lo vas a tocar más. Pero nunca podrás ponerle debajo la palabra FIN.” Picasso
caminant de puntetes, sense fer soroll
arranant marges, cara al vent
com serp deixant ones al desert
ca entre llops, llop entre cans
animal totèmic amb dues mans
vaig a la muntanya, amb ningú però no sol
hi ha un altre pas, altre peu
tanco els ulls i obro el nas, i l’aire
va tant a dins que arriva a l’ànima
Ja he arrivat a la pell de l’escultura. Es veu la fusta i ja te algunes parts molt suaus. El dofí es un gust tocar-lo i acariciar-li el cap. Tot comença a lluir. Les eines han tornat a canviar, ara son els ganivets, ben esmolats, els que deixen una pell molt fina, un cutis suau. En el procés de pelar l’atmetlla, que representa aquest camí de l’escultura, estic treient la pell de l’atmetlla per descobrir i tocar la pell del fruit.
un passet més en el seguiment d’aquesta obra des dels seus inicis. Ara ja te títol. tacte 1.0 perquè està feta per tocar-la, i el patiment dels animals perquè es el seu missatge. Les eines han canviat una mica. Ara després d’un dia de feina ja no tinc un munt de trocets de fusta, sinó de serradures.. 47 dies des del llançament..
Sabina i Ginebre
Cos de sabina i cap de ginebró, son les dues peces que formen l’àngel. Aquesta és una obra potser inacabada, que us mostro quan estava a la taula d’operacions.. Les dues parts les vaig fer per separat. Fa més d’un any que vaig començar el cap, però no vaig poder seguir fins acabar-lo. No sabia ni que acabaria sent cap, no sabia què era. De fet era l’únic tros gran que havia començat i que no havia sabut continuar. El vaig haver de deixar en un prestatge, esperant.. Al bosc darrera el Pelayo, al Migjorn vaig trobar la sabina morta l’estiu passat i vaig visualitzar una forma gairebé a l’instant. M’hi vaig dedicar uns quants dies a la forma i quan ja la vaig veure amb els ulls, vaig observar-la bé i pensava: què dimonis es això?? Durant dos dies li vaig donar voltes i voltes, sense resposta. A la fi pensava: em passarà com amb la bola de ginebró, llavors vaig aixecar el cap i la vaig veure allà, al prestatge.. La força d’atracció va ser brutal i foragitat vaig unir-les definitivament en la posició de les fotos, el vaig mirar per primera vegada i vaig sentir una explosió de llum, un instant d’infinita alegria, gairebé no em creia que fos allà.. Només ell sap d’on ve i com ha arribat aquí, jo no, però per aquesta peça també sento l’amor del pare cap a un fill..
Aleshores, i ara, tenia el dilema de continuar la obra, doncs així, en brut, em deia masses coses com per treure-li alguna, el veia emergint de la matèria, traspassant dimensions, i no volia tallar-la totalment i polir-la. Em semblava, estranyament, com si fos a mutilar-lo o alguna cosa així. Però avui he vist com haig de continuar i quin és el camí. Avui he entès cap a on va, l’àngel..
Aquests son els dies que han passat des que vaig començar a treballar la peça de fusta de l’anterior entrada: així comença una nova peça. Fent un seguiment de com ve a la llum aquesta peça, us ofereixo també 33 fotografies d’aquests dies que han passat i que il.lustren el camí que hem fet junts i la quantitat de cops que ha arribat a rebre: els inicis que m’agraden amb una escultura, violents, fins més o menys l’estat actual, ja més refinat. També, en la pàgina sobre mi.. hi ha un vídeo on la fusta que surt també és aquesta. Gràcies a en Pol !, el meu ajudant.. , que per cert també va donar uns quants colpets a la peça el turista de mart, l’estiu passat. Te un toc aquest noi, li hauré de dir que m’ajudi en totes..
fustes d'artista 