sobre mi..

sobre mi..

Les meves obres no son fruit d’una intenció conscient. No penso conceptes o penso per endavant què vull expressar. No faig dibuixos. Ni maquetes. Soc més aviat anàrquic. Començo a treballar directament a la fusta, sobretot arrels. S’estableix un diàleg entre la peça i jo, i lentament va sortint tot de dins, com revelant-se, treient el que està de més i mostrant l’essència, l’ànima atrapada durant tant de temps allà dins. Per mi, ja eren així. Em veig més com un treballador que no pas un artista, tot i que es un mot que haig d’utilitzar. Potser es perquè encara se’m fa estrany fer coses delicades a cops, o per les interminables hores de polit a mà.. fustes d’artista és un joc de paraules. Potser  soc l’artista del bosc, continuant la feina que inicià aquest. O potser les meves obres diuen molt més de mi, i de tot, del que no pas em penso. Palles mentals apart, sóc un artista que comença, i per tant, encara estic buscant i intentant comprendre com funciona això. El millor moment es quan veig l’obra per primera vegada, en brut i per fi, se’m mostra. També aquest procés de creació en si mateix, com una aventura, com un camí de descobriment que et depara sorpreses i on sovint la feina dura te moltes recompenses i respostes. S’aprèn molt treballant amb fusta, és un material molt noble,  l’esquelet d’un ésser viu, amb ossos i músculs, i teixits connectius.  També he fet alguna cosa amb marès, una pedra bastant tova que s’utilitzava en construcció ja que es mitjanament fàcil tallar-la en blocs i treballar-la. Fusta i marès sempre han estat recursos bàsics a formentera, material de primera per treballar en escultura. Procuro treballar només amb plantes mortes i descartes de les canteres. L’illa de formentera m’ofereix tot el material que necessito per la meva feina, fustes especials de gran força i qualitat.

Aquí sota deixo un fantàstic vídeo que va fer un gran amic meu al octubre de 2010. En Pol, el seu fill, em fa d’aprenent (és un krak !), i com el va filmar amb una càmera de joguina, ni ens vam adonar. Es veu una mica com treballem. Molt bo..

4 respostes a sobre mi..

  1. paragrafies ha dit:

    “S’estableix un diàleg entre la peça i jo, i lentament va sortint tot de dins, com revelant-se, treient el que està de més i mostrant l’essència, l’ànima atrapada durant tant de temps allà dins. ”
    Em reconec plenament en el concepte i en les sensacions… no és diferent del dibuix, o de la paraula, sovint la teva feina només es basa en mostrar el que ja estava ocult, que se’t desvetlla a tu primer que a ningú, però en l’escultura (no el modelatge) és ben bé d’aquesta manera. És la idea que volia transmetre Miquel Angel en els seus esclaus…

    Felicitats pel procès i pel resultat, Dani!
    Yola

  2. danik72 ha dit:

    Gràcies Yola!..
    No el coneixia aquest atlante de Michelangelo, quina obra mestre, quina poesia, quin gran coneixement et transmet. Impresionant.. és ancestral, clàssic, cubista, modern, etern.. Si es que, a la fi, ja està tot inventat com diuen alguns.. per això jo no vull crear amb el meu art res nou, la meva màxima aspiraciò es poder arrivar a parlar el llenguatge de lo diví,de lo ancestral com fa l’atlante, recorrent tot el camí. Tant de bo algún dia ho pugui aconseguir. Nena l’has clavat amb aquest enllaç! ara li hauré de fer un hommage d’aquests..m’ha fossilitzat dins..

    • paragrafies ha dit:

      Genial!🙂 Esperaré per veure-ho…!
      Certament, tot és dins la pedra, tot és dins la fusta… i els artistes només són/som visionaris.

      Una abraçada,
      y.

  3. noi ha dit:

    hola denis soy el noi. impresionante, eres un artista y tu hijo tambien, a ver si me lo puedo combinar algun dia y voy a verte. besos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s