sobre mi..

Les meves obres no son fruit d’una intenció conscient. No penso conceptes o penso per endavant què vull expressar. No faig dibuixos. Ni maquetes. Soc més aviat anàrquic. Començo a treballar directament a la fusta, sobretot arrels. S’estableix un diàleg entre la peça i jo, i lentament va sortint tot de dins, com revelant-se, treient el que està de més i mostrant l’essència, l’ànima atrapada durant tant de temps allà dins. Per mi, ja eren així. Em veig més com un treballador que no pas un artista, tot i que es un mot que haig d’utilitzar. Potser es perquè encara se’m fa estrany fer coses delicades a cops, o per les interminables hores de polit a mà.. fustes d’artista és un joc de paraules. Potser  soc l’artista del bosc, continuant la feina que inicià aquest. O potser les meves obres diuen molt més de mi, i de tot, del que no pas em penso. Palles mentals apart, sóc un artista que comença, i per tant, encara estic buscant i intentant comprendre com funciona això. El millor moment es quan veig l’obra per primera vegada, en brut i per fi, se’m mostra. També aquest procés de creació en si mateix, com una aventura, com un camí de descobriment que et depara sorpreses i on sovint la feina dura te moltes recompenses i respostes. S’aprèn molt treballant amb fusta, és un material molt noble,  l’esquelet d’un ésser viu, amb ossos i músculs, i teixits connectius.  També he fet alguna cosa amb marès, una pedra bastant tova que s’utilitzava en construcció ja que es mitjanament fàcil tallar-la en blocs i treballar-la. Fusta i marès sempre han estat recursos bàsics a formentera, material de primera per treballar en escultura. Procuro treballar només amb plantes mortes i descartes de les canteres. L’illa de formentera m’ofereix tot el material que necessito per la meva feina, fustes especials de gran força i qualitat.

Aquí sota deixo un fantàstic vídeo que va fer un gran amic meu al octubre de 2010. En Pol, el seu fill, em fa d’aprenent (és un krak !), i com el va filmar amb una càmera de joguina, ni ens vam adonar. Es veu una mica com treballem. Molt bo..