l’àngel

Sabina i Ginebre

Cos de sabina i cap de ginebró, son les dues peces que formen l’àngel. Aquesta és una obra potser inacabada, que us mostro quan estava a la taula d’operacions..  Les dues parts les vaig fer per separat. Fa més d’un any que vaig començar el cap, però no vaig poder seguir fins acabar-lo. No sabia ni que acabaria sent cap, no sabia què era. De fet era l’únic tros gran que havia començat i que no havia sabut continuar. El vaig haver de deixar en un prestatge, esperant..  Al bosc darrera el Pelayo, al Migjorn vaig trobar la sabina morta l’estiu passat i vaig visualitzar una forma gairebé a l’instant. M’hi vaig dedicar uns quants dies a la forma i quan ja la vaig veure amb els ulls, vaig observar-la bé i pensava: què dimonis es això?? Durant dos dies li vaig donar voltes i voltes, sense resposta. A la fi pensava: em passarà com amb la bola de ginebró, llavors vaig aixecar el cap i la vaig veure allà, al prestatge.. La força d’atracció va ser brutal i foragitat vaig unir-les definitivament en la posició de les fotos, el vaig mirar per primera vegada i vaig sentir una explosió de llum, un instant d’infinita alegria, gairebé no em creia que fos allà.. Només ell sap d’on ve i com ha arribat aquí, jo no, però per aquesta peça també sento l’amor del pare cap a un fill..

Aleshores, i ara, tenia el dilema de continuar la obra, doncs així, en brut, em deia masses coses com per treure-li alguna, el veia emergint de la matèria, traspassant dimensions, i no volia tallar-la totalment i polir-la. Em semblava, estranyament, com si fos a mutilar-lo o alguna cosa així.  Però avui he vist com haig de continuar i quin és el camí. Avui he entès cap a on va,  l’àngel..