una sèrie de fotografies amb la peça ja polida, però sense oli ni cera ni cap tipus d’acabat. bellesa al natural.
Pescant per Mitjorn, 2012.
90 x 76 x 17.
Sabina (juniperus phoenicea), Marès, Pedres, Minerals, Ulls de Venus, Orelles de mar, Vidre.
Behind the building. 2012.
73 x 99 x 56.
Melis, Fusta de Balsa, Marès, Acer, Cranis i Ossos.
el nostre racó secret, 2012
123 x 44 x 29
Marès, Teka, Coure, Vinya i Ulls de Venus.
La torre més alta, 2011 77,5 x 81 x 32 Olivera, Ginebre, Vinya, Romaní, Ferro i Acer Inoxidable
Aquesta obra es una composició amb diversos éssers al voltant, dins i sobre una estructura central, al mig de la qual, s’alça la torre més alta. Aquesta peça es sobre el descobriment de la mort per part d’un nen, el moment en que s’adona de la finitud de totes les coses. L’estructura central d’olivera simbolitza la vida i el seu creixement. La part més alta es una torre i el seu sostre no és visible per tots els éssers que hi viuen més avall, habitant entorn a ella, sota el seu suport. Alguns miren cap allà, altres viuen despreocupadament sent ells mateixos sense buscar respostes. Sobre tots s’alça un rostre que veu l’ultim sostre des de dalt, la seva textura, l’efecte del temps sobre la seva matèria, Com la vida s’alimenta de la seva descomposició, creant nous éssers a partir dels vells.
sense titol (reclamant justícia), 2011
35,5 x 19 x 17
olivera
Aixecar-se i reclamar justícia és el que fa aquest troç d’olivera. L’olivera té més de mil anys, així que sap molt bé el que diu, ho ha vist i sentit ja fa massa temps. És temps ja d’aixecar-se i reclamar justícia, pels éssers humans, animals, plantes, i la gran mare de tots nosaltres fills de la Terra. Aixecar-se i esclafar el vell ordre, i també el nou ordre que està arribant, per construir un ordre, per fi, just des de les arrels.
polimòrfic, 2011
21 x 14,5 x 11
ginebre
Ja està en polimòrfic totalment acabat. Feia temps que volia fer fotos de les peces al medi natural, sense vestigis d’humans, d’allà on han sorgit. Aquestes estan fetes a la zona d’Es Cap, a un lloc de visivilitat privilegiada i energia sense fi. Si fòssim ancestrals, allà fariem un temple dedicat al Sol, el pare. De la mare, han sorgit els fruits alimentats per ell, i la vibració dels seus cossos encara ens arriba, i així tornen allà on el cercle es tanca i torna a començar. I en tornar a girar, ens mostra un altre aspecte de la creació que no haviem vist abans des del nostre punt fixe d’observació, metamorfosejant-se davant als nostres ulls..
sense titol, 2011
35,5 x 19 x 17
olivera
Sense proposar-m’ho, he fet això amb un troç que s’havia deixat anar, reclamant el seu lloc.
fustes d'artista 